La Xina treballa a llarg termini ... i occident?

 Últimament el mon dit Occidental està força revolucionat i especialment preocupat per la “competència” xinesa en alguns dels sectors estratègics pel futur immediat de la evolució de la societat en el nostre planeta.

Els sectors clau son els quatre pilars actuals de la estratègia xinesa com a base de futur: cotxes elèctrics, emmagatzematge de energia, generació de energia fotovoltaica, tecnologia de la informació (especialment xips).

No entraré aquí a analitzar específicament el sector armamentista que penso requereix un tractament específic.

Quan parlem de “competència” ho fem en els dos significats de la paraula:

Competència comercial respecte els productors europeus i americans ja que estan competint en el mercat global i darrerament en aquests quatre pilars els productes xinesos estan assolint unes quotes de mercat que fan trontollar els productors occidentals i específicament els seus comptes de resultats.

Competència estratègica en el que es refereix a la capacitat de produir amb una eficiència molt superior a la dels productors occidentals. Per exemple controlant tot el cicle de producció, començant en el control de les primeres matèries i processos optimitzats. Ara els fabricants xinesos dels quatre pilars estratègics estan començant a implantar unitats productives per tot el món competint amb el mateix cost del factor treball, i així i tot els seus costos de producció segueixen sent molt inferiors els de la majoria dels seus competidors occidentals.

Ens hem de preguntar perquè els xinesos poden aconseguir aquests resultats i els occidentals no.

Tot i que hi ha moltes variables que incideixen en el procés la clau de tot plegat esta en el “planejament a llarg termini” que els xinesos de manera homogènia i rigorosa estan aplicant com a forma quotidiana de treballar.

Es un fet que durant dècades han aprés mètodes, tecnologies i models de producció dels occidentals. Però amb això no n’hi ha prou, i han afegit rigor i perseverança mirant endavant a llarg termini i fent els plans estratègics a llarg, que convenien, i duent-los rigorosament a la practica, cosa que els occidentals no son capaços de fer.

A occident es fan plans a mig i llarg termini i normalment abans de que es compleixin els terminis, i sense resultats, els plans i les estratègies ja es canvien en funció de interessos de curt termini de grups econòmics de pressió, o polítiques oportunistes i inestables que afecten a la continuïtat de estratègies que permetin mantenir nivells de competitivitat.

Actualment la capacitat productiva de la Xina excedeix les necessitats de consum intern, cosa que li permet incrementar més encara la seva competitivitat.

Aquests darrers dies es parla molt d’aquesta situació, i vaig trobar especialment encertada l'afirmació apareguda en aquesta notícia publicada a Espanya en què es deia "La Xina compta amb un sistema polític que permet planificar i implementar programes econòmics i d'inversió a molt llarg termini, sense risc que un nou govern sortit d'unes eleccions paralitzi aquests programes d'inversions”.

Segur que aquest es un dels el factors principals, si no el principal, que genera el problema que té occident. Aleshores  el que cal començar a fer es treballar per intentar corregir-ho o el  model de societat no tindrà futur. Cal dir que corregir aquest tema no vol dir que defensi règims autoritaris, però si una mica de rigor en els governs per mantenir la estabilitat de decisions estratègiques a llarg termini sense que el ball de governs es converteixi en un factor de inestabilitat que obligui anar a remolc del que succeeix a cada moment i en conseqüència donar avantatge els competidors que sí tenen aquesta estabilitat. Segur que la heterogeneïtat de països, governs i cultures de Europa no faciliten aquest camí, però o es fa aquest esforç o Europa ho passarà malament, molt malament i els Estats Units també – menys això si, però també patiran-.

Cal començar a buscar solucions democràtiques a aquests problemes, damunt la base de participació ciutadana aplicant formules que facilitin aquesta necessària estabilitat en decisions estratègiques a llarg termini, que son IMPRESCINDIBLES.

Creixement econòmic i decreixement demogràfic?

Estem davant de l’inici dels processos d’envelliment de la població mundial i (unes dècades) de la estabilització de la població mundial. Òbviament aquests processos seran diferents en les diferents regions, països i territoris del planeta, encara que de diferents formes sí que afectarà a tots els països.

Aquesta evolució ens portarà a nous models de vida, tant en el que es refereix a nivell de necessitats de serveis, de disponibilitat econòmica, capacitats productives, competitivitat, generant-se nous fluxos migratoris, actualment imprevisibles, tot plegat provocant canvis transcendentals en les properes generacions, i fins i tot probablement canvis en els models polítics, socials i econòmics.

Veiem algunes de les conseqüències que aniran produint-se en les properes dècades en diferents sectors d’activitat quotidiana. Veiem alguns casos que salten a la vista.

• ·       El sector immobiliari, que ha estat -i està- la base del desenvolupament econòmic de molts països, caldrà que es reinventi perquè reduirà el seu pes en el PIB, quan avui te un pes considerable per les economies de molts països. Si bé el fet de que la població no segueixi creixent com ho ha fet durant el segle XX passat significa directament que el creixement del parc immobiliari es reduirà, també ho es que el fet de l’envelliment de la població generarà noves oportunitats de models de residencia així com de serveis. Es important que els països vagin adaptant les seves economies a aquestes noves circumstancies que es produeixen i que duran el segle XXI aniran reforçant-se.
• · L’envelliment de la població cal analitzar-la bé perquè no es nomes que hi hagi cada vegada mes gent gran (en la edat de plata com es diu ara), també hi incideix el descens de la natalitat, pel que la franja de edat que es considera activa -de 16 a 60 anys- va perdent pes respecte el total de la població. Això vol dir que per exemple en el cas d’Espanya si ara hi han 52.36 persones passives (Edat de plata + joves) per cada 100 en edat activa, a finals del segle XXI n’hi hauran 98.67, amb el detall que la població haurà caigut de 47 Milions a 31, raó per a que el numero de població activa passarà dels 31.2 milions actuals a uns 15.5 milions a la frontera del segle XXII.[i]  Cal notar que en el que denominem població en edat activa, no es considera quin índex real d’aquesta població es activa i quina es realment productiva (es a dir treient els servidors públics, que administren però no generen riquesa per la comunitat).
• 

  
  

  

• ·     La pèrdua de efectius en edat activa evidentment incidirà en les capacitats productives. Que es veuran reduïdes aproximadament en un 50% respecte del potencial de població productiva actual. Si bé es cert que els avanços tecnològics permetran optimitzar el rendiment d’aquest factor productiu. Aquí cal considerar l’aportació de la Intel·ligència Artificial i la Robòtica que reduiran l’impacte de la reducció demogràfica sobre la generació de riquesa.
• ·       La necessitat de nous serveis....
• ·       I la pregunta de milió, es realista mantenir polítiques de creixement econòmic de forma il·limitada amb l’escenari que es pot produir d’aquí unes dècades fins a finals de segle?.

Ara cal preparar la societat per aquesta nova situació que està venint i que afectarà clarament al jovent i a les noves generacions d’aquest segle. Alguns dels factors que poden jugar a favor per evitar una major gravetat per la situació plantejada per la evolució demogràfica d’aquí a finals del segle XXI.

---

[i] United Nations, Department of Economic and Social Affairs, Population Division. World Population Prospects: The 2015 Revision. (Medium variant)

United Nations, Department of Economic and Social Affairs, Population Division. World Population Prospects: The 2019 Revision. (Medium variant)

United Nations, Department of Economic and Social Affairs, Population Division. World Population Prospects: The 2022 Revision. (Medium variant)

United Nations, Department of Economic and Social Affairs (2013). Trends in International Migrant Stock: Migrants by Destination and Origin (United Nations database, POP/DB/MIG/Stock/Rev.2013

 

I si la Xina ja està entrant al post-capitalisme i la resta del mon tant tranquils?

Es comencen a veure noticies[i] que d’entrada semblen una cosa però quan les llegeixes, contextualitzes i analitzes es veu clarament que al darrera hi ha o bé un gran desconeixement de la realitat del pensament i estratègia xinesa o una intencionalitat d’amagar que “ells” estan alguns passos per davant de la majoria de potencies mundials.

Cal considerar alguns esdeveniments estratègics globals que han passat durant les últimes dècades, i no penso que vagi ser per improvisació, sinó que el darrera hi ha hagut una estratègia pensada i dissenyada a llarg termini per part de la Xina.

Un fet es clar, per el desenvolupament, la evolució i la supervivència de la societat la energia es un bé imprescindible. Els combustibles fòssils estan en línia de reducció de les seves reserves i cal tenir alternatives de energies renovables, especialment la energia fotovoltaica. Però també cal tenir la capacitat de viure exclusivament amb elements que facin servir energies renovables..

Aquí tenim dos exemples clars en que es posa d’evidència que Xina, per un costat, ha treballat -està treballant- per buscar, dissenyar i aplicar actuacions orientades a ser autònoma en la disponibilitat de energies renovables i tenen la capacitat de producció de sistemes per la generació de energia fotovoltaica per davant de qualsevol altre país o col·lectiu del mon. Disposen de recursos necessaris per poder ser totalment autosuficients per seguir fabricant generadors d’energies renovables com cap altre país ni grups de països del mon han tingut la prevenció de fer durant les darreres dècades. Això està portant a que els preus del generadors fotovoltaics xinesos estan assolint rebaixes de aproximadament un 25% en els darrers mesos i tot indica que seguirà aquest camí.

Per altre costat també han treballat sense cap mena de dubte i amb ple convenciment de que es el que cal pel futur de la vida del planeta, tant des del punt de vista ambiental com econòmic. Així també son xinesos els fabricants de cotxes elèctrics que lideren el mercat en aquest sector, sense dubtes ni peatges a la industria convencional que tants beneficis i contrapartides esta obtenint tant als Estats Units com a Europa.

Es molt clar, per qui ho vulgui veure, que la prioritat de model econòmic / social no està en els plans de la estratègia xinesa i si la sostenibilitat del país i la protecció de la supervivència del planeta.

Aleshores, no ens enganyem la Xina ja no juga al partit del creixement continuat, sobre el increment constant del consumisme, i estan preparant-se pel futur immediat que està arribant actualment i que serà clau durant les properes dècades.

---

[i] https://www.businessinsider.com/china-xi-jinping-economy-real-estate-debt-bust-american-companies-2023-10?utm_source=Sailthru&utm_medium=email&utm_campaign=News%20Alerts:%20China%27s%20Economy%20-%2010/16/23&utm_term=News%20Alerts:%20Finance/Economy

Estan venint canvis en l’ordre mundial

Aquest any es un any amb molts canvis en l’ordre mundial, potser encara no es veuen clarament, però si que es percep que hi ha coses que estan canviant de forma accelerada, i que en les properes dècades el mon serà molt diferent de com el coneixem ara.

De canvis sempre hi ha hagut, això se’n diu evolució. El que passa en aquests moments es que els canvis que venen son molt grans i transcendentals per la humanitat i a més l’experiència acumulada, la informació disponible i eines tecnològiques que tenim a l’abast ens ajuden a intuir molts d’aquests canvis com no havia passat mai en èpoques anteriors. I això continuarà sent així en el futur. Aquí van algunes de les coses que estan canviant:

Geopolítica

·       Xina es confirma com a líder d’un blog competència del liderat pels EEUU.

·       Europa esta renunciant a tenir un paper de lideratge mundial

·       Brasil apareix com un nou gran Player global

·       Rússia segueix demostrant que el pes de la seva historia li dona forces

·       EEUU veuen com el seu lideratge i paper de sheriff global va lligat a comprar voluntats.

Medi ambient

·       L’escalfament global ha arribat

·       Creix la població conscient de la necessitat de preservar el planeta

TICE – Tecnologia de la informació, Comunicacions i energia

·       La IA comença el seu caminar com a eina d’us massiu

·       Les tecnologies adscrites a Sunthereum consoliden el seu progrés

·       Ja se sap que els combustibles fòssils tenen data de caducitat

·       La mobilitat es confirma que serà renovable i bàsicament elèctrica

Model econòmic / social

·       El capitalisme cada vegada mes dubtós com a model de futur

·       El dolar pot deixar de ser la moneda de referencia global

·       Economia col·laborativa

·       Economia circular

·       Drets humans i dels treballadors

Cultura, esport i lleure

·       Popularització de la cultura, qualsevol pot fer un blog, llibre digital i publicar.

·       Conversió de les Xarxes socials a plataformes multi negocis

·       Diaris, llibres, fotografia i vídeo digital confirma la mort del mitjà paper

·       Cultura del lleure, culte al cos i “treballar per viure”.

Comportament humà

·       Immediatesa, esforç pel resultat immediat

 Tanmateix, hi ha coses que de moment no es percep que vagin a canviar en el futur proper:

Autodestrucció dels humans

·       Industria armamentista com a base de guerres

·       Corrupció per defensar interessos inconfessables

Properament seguirem parlant d’aquests temes i veien com van desenvolupant-se en n context global.

La revolució de la energia

Lligant Sunthereum amb el manifest de Theodore J. Kaczynski “La societat industrial i el seu futur” valoro la hipòtesi de que un potencial BSE en la segona meitat del segle XXI pugui ser el desencadenant de la “Revolució” que acabi amb la societat industrial i torni la humanitat a una situació que permeti mantenir la vida en el planeta per molts segles més i amb mes llibertat pels individus..

Denuncia la pèrdua continua i accelerada de llibertats des de l’existència de la “Societat Industrial”. A mesura que hi ha mes tecnologia els humans gaudim de menys llibertat, i això nomes ho para una revolució (no te per que ser violenta) massiva contra la societat industrial, revertint la situació a moments en que la llibertat era molt enraigada a la societat, sense limitacions que en els últims dos segles han anat apareixen de forma constant i progressiva reduint el nivell de llibertat del humans en el mateix ritme que es va deteriorant el planeta.

En la estratègia que dissenya en Kaczynski per tal de crear l’atmosfera propicia a la revolució que pugi parar aquest deteriorament del planeta parla de dos nivells per desenvolupar aquesta ideologia revolucionaria:

1.     En un nivell més sofisticat, la ideologia hauria d'adreçar-se a persones intel·ligents, reflexives i racionals. L'objectiu hauria de ser crear un nucli de persones que s'oposin al sistema industrial de manera racional, pensada, amb plena valoració dels problemes i ambigüitats que comporta el sistema, i del preu que s'ha de pagar per desfer-se'n.[i]

2.     En un segon nivell, la ideologia s'hauria de propagar d'una forma simplificada que permeti a la majoria irreflexiva veure el conflicte entre tecnologia i naturalesa en termes inequívocs.

En tot el manifest en Kaczynski li falta el element que activi els humans per dur a terme la revolució. Sense aquest element serà pràcticament impossible de activar la revolució convertint en irreversible el deteriorament i la inhabitabilitat del planeta.

I es aquí on lliguem aquesta visió del futur del planeta amb la energia. Com queda evidenciat en el blog de Sunthereum[ii], la possibilitat de que en la segona meitat del segle XXI es produeixi el BSE es una possibilitat real. Quan això succeeixi, si succeeix, seria el moment en que es pot dur a terme la “revolució de la energia” que pot tenir com a conclusió de que per alleujar la pressió sobre la natura no caldria crear un tipus especial de sistema, només caldria desfer-se de la societat industrial.

---

[i] Theodore J. Kaczynski, “La societat industrial i el seu futur”, Enviat al The New York Times I al The Washington Post al Juny de 1995, paràgraf 187 I 188. Pot accedirs al manifest aquí: https://archive.nytimes.com/  www.nytimes.com/library/national/unabom-manifesto-1.html

[ii] BSE: El risc de no anticipar-nos https://sunthereum.blogspot.com/p/bse-1.html#