Quin es el mon en què vivim
i en el que la Nova Nació catalana tindrà de ubicar-se? Es important tenir això
en consideració perquè ja vàrem passar recentment per la experiència de que
algú pensava que el mon ens mirava i estava disposat a defensar la nostra
veritat només perquè nosaltres ho dèiem, sense considerar que el mon real el
dels estats establerts es belluga amb altres paràmetres no sempre explicitats
-o mes ben dit gairebé sempre amagats- i que responen a interessos per dir-ho
suaument força mesquins.
El mon ha canviat i segueix canviant a un
ritme que en tota la historia coneguda no havia passat mai. Estem en la era de
la immediatesa, el que avui es novetat demà està caducat, ja sigui en
tecnologia, política, economia, lleis, polítics, esport, turisme, etc.
Estem en un període de conflictes que son o
ideològics -Israel vs Palestina- o de tipus geo-econòmics – Ucraïna vs Rússia –
o purament de tipus econòmics -reconeixement o no de Resultats de les eleccions
de Veneçuela- encara que tots tenen en comú que son vestits de que son en
defensa de llibertats, i democràcia i en contra de dictadures.
El mon està molt convuls i res es clar. Hi ha conceptes que, al meu entendre, estan totalment descafeïnats: llibertat, democràcia i dictadura. Tots els
països i polítics els fan servir a la mesura dels seus interessos i de la seva
visió del “negoci”.
Ara estem vivint el procés postelectoral de
Veneçuela. Després de tres dies de les eleccions no s’ha vist publicada cap
acta electoral ni cap resultat fora la definició per part de la CNE de que en
Maduro havia guanyat amb un 51% dels vots. Es va anunciar cinc o sis hores després
de tancades les urnes i des de aleshores no ha aparegut cap nova dada oficial, ni actes que puguin referendar alguna cosa semblant als resultats de victòria
de Maduro. L’endemà al mati, menys de vint-i-quatre hores després de tancar els
col·legis electorals, la junta electoral va proclamar formalment la victòria
d’en Maduro i li va entregar el “diploma” com a guanyador de les eleccions.
Fins aquí els fets, o millor dit el resum dels
fets, que ens situen en el que va passar a Veneçuela. No es objectiu d’aquest
comentari en fer una valoració de Veneçuela i si de les reaccions de la majoria
dels estats del mon i totes clarament basades en els seus interessos. Mai
sabrem de veritat què es el que en pensen perquè el que diuen, fan i publiquen
es en funció dels seus interessos. Això sí s’omplen la boca parlant de
llibertat, democràcia i dictadura per recolzar o desqualificar el resultat de les
eleccions de Veneçuela.
Ara bé aquests conceptes de llibertat,
democràcia i dictadura sembla que son molt elàstics i adaptables a les
necessitats, interessos i opinions de
cadascú, ja sigui persona, estat o col·lectiu.
Normalment hi ha alguns estats que tenen
interessos clarament definits, normalment de indole econòmica i de objectius
estratègics. Vestint la seva intervenció de defensa de la democràcia, dels
drets humans i de la llibertat dels pobles actuen en contra del poder instituït
en determinats països que estan en el seu objectiu. Quan això passa sempre hi
ha una cort de altres països que segueixen les pautes marcades pels poderosos
que dominen les operacions.
Quan les coses que passen son evidentment
impresentables però afecta a algun “amic” la consigna sempre es “esperar i mantenir
la cautela”. Dit d’altre manera cal que esperin les instruccions -o discretes
senyals- del estat que lidera la cort i de moment el que fan es nadar i guardar
la roba. Després, les condemnes seran mediatitzades depenent de les
instruccions del líder.
Així funciona el mon a data d’avui.
Sembla que hi ha uns estats que son els que tenen
la autoritat de definir quins son els criteris de llibertat, democràcia i
dictadura donant o prenent la qualificació d'estat democràtic o dictadura,
tanmateix també son els que defineixen si hi ha llibertat o no pels seus
ciutadans.
A títol d’exemple podem veure el diferent
tracte que reben països com Aràbia Saudita o ara mateix Veneçuela. El tracte es
normal a Aràbia tot i la misogínia i el diferencia que hi ha depenent del gènere de les
persones. En aquest grup podem posar-hi altres emirats de la península àrab com
Qatar o Emirats Àrabs que estan rebent el recolzament de la majoria d’altres
països al nivell de, fins i tot, haver pogut organitzar campionat del mon de futbol o rebre
molts equips i campionats de països com Espanya que hi fa cada any el campionat
de la “Supercopa de futbol”.
No es coneixen eleccions de cap tipus en
aquests estats per la elecció dels seus governs. Però així i tot aquests països
no son posats en dubte ni reben restriccions o penalitats per part del xerif
del mon ni , òbviament, per tota la
claqué de estats que es belluguen al seu voltant.
Ara podem tornar al tema de Veneçuela...
Rússia, Xina i algun altre estat han declarat el ple reconeixement del resultat
de les eleccions i en canvi Estats Units, entre molts altres, no els reconeixen i
també estan amenaçant. A data d'avui, no sé com acabarà la situació, però quelcom fa pudor de
podrit.
Anem a pams. Aràbia Saudita es el segon país
amb mes reserves comprovades de petroli en el mon i la proximitat estratègia de
molts estats amb Aràbia i els altres emirats clarament dictatorials de la
península aràbiga amb reserves de petroli es una clara prioritat per part de
molts països . Aquesta amistat assegura als Estats Units l’aprovisionament per
unes quantes dècades mentre desenvolupen fonts d’energies suficients per
respondre a l’augment de consum que es produeix especialment als EEUU. Això fa
que els Estats Units i tots els països de la seva orbita -aquest grup anomenat occident, que segueixen les
seves directrius, Europa inclosa- mirin cap un altre costat quan es produeixen
excessos per part d’aquests països. Cal recordar que els Estats Units té un
creixement de consum de energia molt superior a pràcticament tots els països
desenvolupats.
Veneçuela es el país amb mes reserves de
petroli del mon. Aquest detall ajuda a entendre el gran interès que sota el
paraigües de la llibertat, la democràcia i contra la dictadura els Estats Units
estan liderant els països que volen un canvi diuen “democràtic” a Veneçuela.
Rússia i la Xina ràpidament han reconegut els resultats de les eleccions.
Rússia ha estat ajudant a Veneçuela durant les darreres dècades per superar les
restriccions que els Estats Units han liderat l'aplicació a Veneçuela. Per raons
estratègiques, clarament Rússia no vol que Estats Units i els seus estats
“amics” controlin o tinguin incidència al govern de Veneçuela i els prengui el
control de les reserves de petroli per les properes dècades. Estats Units
ajudaran qualsevol moviment que pugui fer fora el actual govern de Veneçuela.
No estem ni pretenem fer cap judici de valor,
nomes pretenem posar de manifest que a tot el mon es prenen decisions i
s’incentiven moviments multinacionals per estabilitzar o desestabilitzar alguns
d’aquest estats.
Al
problema es que tots plegats estan intentant vendre que es un problema de
llibertat o de democràcia versus dictadura. Sis plau, prou d’intentar enganyar
al mon.
I ara
pregunto jo, això no es un problema intern de la mateixa manera que el mon va
decidir que ho era el tema de la validesa dels resultats de les eleccions
americanes del 2020 tot i que el Trump en denunciava la seva invalidesa, o tal com van
decidir que les massacres fetes pel govern d’Espanya l’any 2017 amb els
independentistes de Catalunya era un problema intern?... aleshores la llibertat, la democràcia o la dictadura sembla que es mesuraven de maneres diferents.
Si, els Estats Units tenen un problema molt
gros a mig termini que està incidint plenament en moltes de les decisions que
han portat a algunes de les situacions conflictives avui actives – a diferents
nivells - arreu del mon. Aquest problema té un nom: Petroli - o millor podríem
dir combustibles fòssils-.
Actualment el consum d’energia a tot el mon
està creixent de forma exponencial debut entre altres coses al continu
creixement del nombre de vehicles, l'increment de electrificació de l'activitat quotidiana i el creixement de la població, amb el conseqüent creixement del
consum de energia “per capità”.
Cal considerar que els combustibles
fòssils no es regeneren al mateix ritme que es consumeixen. Així en els
darrers dos-cents anys s’han consumit el 80% de les reserves que existien al
començament de la revolució industrial allà pels voltants del any 1800.
Recordem que per generar-se van ser necessaris aproximadament quatre-cents
milions d’anys. O sigui que quan s’acabin s’han acabat, i això segons diferents
estudis passarà en la segona meitat del segle XXI, o sigui d’aquí a quatre
dies.
I què té veure aquest problema, que es un problema
diguem-ne global, amb que Estats Units tingui un problema molt gros? Doncs molt
senzill, el nivell de consum de petroli per Estats Units, si nomes consumis
petroli procedent de les seves reserves comprovades i considerant el nivell
d’aquestes reserves pròpies -cosa que no es així perquè en consumeix molt de petroli
comprat a altres països-, gastaria totes les seves reserves comprovades en
aproximadament vuit anys.
Aquest es el gran problema que tenen els Estats Units. Necessiten disposar de països “amics” amb reserves comprovades de petroli suficient per
respondre a les seves necessitats de combustibles fòssils per unes quantes dècades mes fins
a resoldre la disponibilitat de energies alternatives, que puguin substituir el
petroli com a combustible.
En els gràfics adjunts mostrem els quinze països
amb les majors reserves comprovades de tot el mon, els anys de
disponibilitat de petroli si nomes consumeixen el petroli de les seves
reserves, el consum anual de petroli en barrils per aquests països i
finalment les reserves comprovades d’aquests països.
Analitzant aquests gràfics es poden percebre
molts dels arguments “ocults” per involucrar-se en situacions d’altres països i
vestir-los de llibertat, democràcia i denuncia de dictadures, o per mirar cap a
un altre costat quan algun país amic amb “reserves” estigui involucrat en temes
de falta de llibertat, inexistència de democràcia o una dictadura consolidada.
Com actuarien els Estats Units per exemple en vers Cuba si
en lloc de tenir grans produccions de sucre i tabac tinguessin les majors
reserves de petroli del mon, els deixarien amb aquesta pseudo-democràcia i tranquil·lament
en l’orbita de Rússia o provocarien la inestabilitat amb l’objectiu de canviar
el govern i posar-hi algú proper a ells que els afavorís amb els contractes i
gestió de les reserves de petroli?
