Tradueix

Algunes definicions

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sunthereum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sunthereum. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de gener del 2025

L’Estat de l’Art de la Energia: Una Reflexió Estratègica per al Futur *

·       Una visió global del risc energètic

En un context global ple d’incertesa, el 2025 ens troba amb un risc imminent: el col·lapse energètic que podria derivar-se de la disminució de les reserves fòssils. El panorama reflecteix un dilema estratègic entre un Occident sense lideratge energètic coherent i una Xina que, silenciosament, s’anticipa al futur.

 ·       Els signes d’una crisi anunciada

La història recent ens mostra com les reserves fòssils estan disminuint més ràpidament del que es preveia fa pocs anys. Aquesta pèrdua accelera la necessitat de replantejar el model energètic global, especialment en economies dependents com Europa i els Estats Units. Aquests signes no són tan sols problemes tècnics, sinó també advertències polítiques i socials de canvis profunds.

 ·       La Xina, un model per analitzar

El que diferencia la Xina és la seva capacitat per actuar estratègicament i amb una visió a llarg termini. Aquest és un exemple de com un país pot utilitzar les circumstàncies adverses com a oportunitat per innovar i liderar. No obstant això, també ens recorda com les democràcies occidentals han quedat encallades en models pensats per al passat.

 ·       Conclusió: Una crida a la reflexió col·lectiva

Occident encara té oportunitat de reaccionar. Però aquesta reacció requereix canvis estructurals profunds i un enfocament clar cap al futur. Aquesta és la gran lliçó que ens deixa el contrast entre els dos models.


* Veure detall

dimarts, 10 de setembre del 2024

Quo Vadis, Europa?

 Ens trobem en una situació esperpèntica al cor d’Europa. Després de dècades de compromís amb el tancament de les plantes nuclears, la guerra d’Ucraïna i el seguiment cec de les directrius dels Estats Units han conduït a una inesperada marxa enrere. Països com França i Alemanya han començat a reobrir o prorrogar el funcionament de velles instal·lacions nuclears que havien estat condemnades al tancament.

 Us en recordeu de l’eslògan “Nuclears NO, Gràcies” que va marcar les dècades dels 80 i 90? Curiosament, alguns dels que llavors van liderar aquell moviment avui miren cap a una altra banda. Una situació molt semblant a l’“OTAN, d’entrada NO”: grans proclames que acaben desdibuixades per decisions polítiques que, segons diuen, es prenen “pel bé comú.”

 A més, ara ja comencen a admetre que potser es van precipitar amb la normativa que fixava el 2035 com a data límit per la venda de vehicles amb motor de combustió. Ja es parla de revisar i endarrerir aquest cronograma, com si l’amenaça del canvi climàtic i l'esgotament de les reserves de petroli fossin qüestions fàcilment reversibles. Però no ho són. El canvi climàtic no s’ha aturat, i les reserves mundials de petroli no resistiran més enllà de la dècada del 2060 o 2070.

 Fins i tot avui, les dades de la Xina ens mostren una caiguda del consum de petroli d’un 7% anual. Mentre Europa debat, allà avancen cap a un nou model energètic. I mentrestant, aquí, a casa nostra, comencem a veure mesures proteccionistes per salvar una indústria europea que ha quedat obsoleta. Amb sectors com l’energia fotovoltaica, l’emmagatzematge d’energia o la producció de vehicles elèctrics, l’antiga Europa no pot competir en el mercat global. Una indústria acomodada en subvencions i ajuts, ha perdut l’empenta i la competitivitat que necessita per liderar el futur.

 I ara, deixo una pregunta a l’aire... Volem uns Països Catalans Lliures i Independents associats a aquesta Unió Europea?

 La resposta pot semblar senzilla, però haurem de reflexionar profundament. En pocs anys, els Països Catalans Lliures hauran de prendre decisions estratègiques vitals per al seu futur, un futur lliure de colonitzadors.

dissabte, 10 de febrer del 2024

Xina preparant-se per la involució demogràfica

Molt s’està parlant el mon occidental de la possible crisis en que està entrant la Xina a rel del important retrocés que està tenint el mercat immobiliari els darrers anys a la Xina que ha costat la caiguda de dues de les mes grans empreses immobiliàries del mon sense que el govern Xinés bellugues un dit per donar-los-hi oxigen econòmic per salvar la situació tal i com havia anat fent tradicionalment, en les darreres dècades cada cop en que apareixia algun símptoma de crisis al sector.

Però ara, tot indica que el Govern xines no s’importa mes si el sector immobiliari s’enfonsa, i no està gens nerviós pel assumpte, cosa que des de el mon occidental sorprèn en gran manera i se’ns explica com un pas enrere de la economia xinesa i del seu poder global.

Això no es cert. Xina, com altres països asiàtics i a diferencia del mon occidental, com a cultures mil·lenàries que son miren a llarg termini, estan mirant a l’horitzó molt llunya, no s’immuten amb la visió a curt termini de 10 o 20 anys en que es mira el mon occidental. Xina està mirant molt més enllà, està veient el mon a finals del segle XXI i l’entrada del Segle XXII.

En un altre aspecte el sector immobiliari ha estat un dels motors del mon occidental, però això serà sempre així? Es seguiran construint cada vegada mes cases, apartaments, oficines a tots els països inflant bombolles especulatives? Perquè no oblidem que el gran incentiu de la inversió immobiliària està en la estabilitat i creixement del valor del actiu debut al creixement continu de les necessitats de noves cases, apartaments, oficines i altres tipus d’actius immobiliaris.

La resposta es que arribarà un moment en que això no serà així, es a dir el creixement demogràfic tindrà una caiguda en molts dels països occidentals i a la pròpia Xina -Estats Units se’n lliurarà i seguirà tenint un creixement demogràfic, mes baix però creixement al cap i a la fi- com es pot veure en els gràfics adjunts desant-nos en les dades provinents dels estudis elaborats per les Nacions unides.



Aquesta situació, que de fet ja ha començat a produir-se en molts països, generarà unes tensions immenses per aquells països que no estiguin preparats. Doncs bé, ja som al cap del camí, Xina ja està treballant en aquesta direcció de deixar de costat el creixement econòmic basant-se en el sector immobiliari i adreçant-se a altres sectors que seran estratègics en les properes dècades com son: generació renovable (generadors fotovoltaics i eòlics), emmagatzemen d’energia (bateries) i transformació elèctrica (cotxes elèctrics i d’altres). Aquí podeu veure perquè aquesta es una visió estratègica que o bé occident no està veient o està mirant cap un altre costat per interessos inconfessables. 

dimarts, 20 de juny del 2023

La revolució de la energia

Lligant Sunthereum amb el manifest de Theodore J. Kaczynski “La societat industrial i el seu futur” valoro la hipòtesi de que un potencial BSE en la segona meitat del segle XXI pugui ser el desencadenant de la “Revolució” que acabi amb la societat industrial i torni la humanitat a una situació que permeti mantenir la vida en el planeta per molts segles més i amb mes llibertat pels individus..

Denuncia la pèrdua continua i accelerada de llibertats des de l’existència de la “Societat Industrial”. A mesura que hi ha mes tecnologia els humans gaudim de menys llibertat, i això nomes ho para una revolució (no te per que ser violenta) massiva contra la societat industrial, revertint la situació a moments en que la llibertat era molt enraigada a la societat, sense limitacions que en els últims dos segles han anat apareixen de forma constant i progressiva reduint el nivell de llibertat del humans en el mateix ritme que es va deteriorant el planeta.

En la estratègia que dissenya en Kaczynski per tal de crear l’atmosfera propicia a la revolució que pugi parar aquest deteriorament del planeta parla de dos nivells per desenvolupar aquesta ideologia revolucionaria:

1.     En un nivell més sofisticat, la ideologia hauria d'adreçar-se a persones intel·ligents, reflexives i racionals. L'objectiu hauria de ser crear un nucli de persones que s'oposin al sistema industrial de manera racional, pensada, amb plena valoració dels problemes i ambigüitats que comporta el sistema, i del preu que s'ha de pagar per desfer-se'n.[i]

2.     En un segon nivell, la ideologia s'hauria de propagar d'una forma simplificada que permeti a la majoria irreflexiva veure el conflicte entre tecnologia i naturalesa en termes inequívocs.

En tot el manifest en Kaczynski li falta el element que activi els humans per dur a terme la revolució. Sense aquest element serà pràcticament impossible de activar la revolució convertint en irreversible el deteriorament i la inhabitabilitat del planeta.

I es aquí on lliguem aquesta visió del futur del planeta amb la energia. Com queda evidenciat en el blog de Sunthereum[ii], la possibilitat de que en la segona meitat del segle XXI es produeixi el BSE es una possibilitat real. Quan això succeeixi, si succeeix, seria el moment en que es pot dur a terme la “revolució de la energia” que pot tenir com a conclusió de que per alleujar la pressió sobre la natura no caldria crear un tipus especial de sistema, només caldria desfer-se de la societat industrial.



[i] Theodore J. Kaczynski, “La societat industrial i el seu futur”, Enviat al The New York Times I al The Washington Post al Juny de 1995, paràgraf 187 I 188. Pot accedirs al manifest aquí: https://archive.nytimes.com/  www.nytimes.com/library/national/unabom-manifesto-1.html

[ii] BSE: El risc de no anticipar-nos https://sunthereum.blogspot.com/p/bse-1.html#


divendres, 2 de desembre del 2022

Actius obsolets, perquè condicionen el futur? *

En el món actual, marcat per un ritme accelerat d’innovació i canvi tecnològic, el concepte d'actius obsolets pren una rellevància creixent. Però, què són exactament aquests actius? I per què tenen un impacte tan significatiu en el desenvolupament econòmic i social? Aquest article analitza el paper dels actius obsolets i com poden condicionar el futur.

Què són els actius obsolets?

Els actius obsolets són aquells recursos, tecnologies o infraestructures que han perdut la seva utilitat o eficàcia a causa de l’aparició de noves alternatives més eficients. Aquests actius poden incloure edificis, maquinària industrial, sistemes tecnològics o fins i tot mètodes de treball. Per exemple, la màquina d’escriure, que en el seu moment va ser una eina revolucionària, ha quedat relegada pel desenvolupament dels ordinadors.

Com es generen els actius obsolets?

L’obsolescència dels actius és el resultat natural del progrés tecnològic i la innovació. A mesura que es desenvolupen noves tecnologies, els actius antics es tornen menys competitius o fins i tot inútils. Aquest fenomen s’emmarca en el concepte de “destrucció creativa”, encunyat per l’economista Joseph Schumpeter, que descriu el procés pel qual les noves innovacions substitueixen les antigues, impulsant el progrés econòmic.
Exemples actuals inclouen:
  • Les xarxes 5G, que estan deixant enrere les infraestructures 3G.
  • La transició dels vehicles de combustió interna cap als elèctrics.
  • El declivi dels mitjans impresos en favor dels digitals.

Per què condicionen el futur?

Els actius obsolets poden condicionar el futur de diverses maneres:
  • Costos de manteniment i substitució: Els actius obsolets generen costos innecessaris per mantenir sistemes que ja no són eficients. Per exemple, algunes empreses continuen operant amb programari antiquat per evitar els costos de migració, posant en risc la seguretat i l'eficiència.
  • Fre al progrés: Quan s’insisteix a mantenir infraestructures o tecnologies obsoletes, es limita la capacitat d’adoptar solucions més avançades. Aquest fenomen pot frenar l’adaptació al canvi i perjudicar la competitivitat econòmica.
  • Impacte mediambiental: Els actius obsolets sovint consumeixen més recursos o generen més residus que les seves alternatives modernes. Per exemple, els vehicles antics solen emetre més gasos contaminants.
  • Redistribució del capital: La transició cap a nous actius pot requerir grans inversions que no sempre estan disponibles, creant desigualtats entre els actors econòmics.

Són un fre per al desenvolupament?

Encara que els actius obsolets poden ser un obstacle, també representen una oportunitat. La identificació i substitució d’aquests actius pot impulsar la competitivitat i l’eficiència. És fonamental que les organitzacions i els governs adoptin estratègies proactives per gestionar aquest procés.
Estratègies suggerides:
  • Planificació estratègica: Identificar quins actius tenen un futur limitat i planificar la seva substitució progressiva.
  • Inversió en formació: Preparar la força laboral per adaptar-se a noves tecnologies i processos.
  • Foment de la sostenibilitat: Prioritzar alternatives ecològiques en la substitució d’actius.
  • Col·laboració públic-privada: Promoure inversions conjuntes per modernitzar infraestructures obsoletes.

Conclusió: Adaptar-se al canvi, clau per al futur

En una època de transformació constant, els actius obsolets són un repte inevitable, però també una oportunitat per impulsar el canvi. La gestió eficient d’aquests actius no només pot millorar la competitivitat i sostenibilitat, sinó que també pot preparar-nos millor per als desafiaments del futur. Identificar el que és obsolet i prendre mesures per transformar-lo és essencial per construir un futur més eficient, sostenible i just.
Tens alguna experiència amb actius obsolets al teu àmbit laboral o personal? Comparteix els teus pensaments als comentaris!


* Revisat Gener 2025