L’Estat de l’Art de la Energia: Una Reflexió Estratègica per al Futur *

·       Una visió global del risc energètic

En un context global ple d’incertesa, el 2025 ens troba amb un risc imminent: el col·lapse energètic que podria derivar-se de la disminució de les reserves fòssils. El panorama reflecteix un dilema estratègic entre un Occident sense lideratge energètic coherent i una Xina que, silenciosament, s’anticipa al futur.

 ·       Els signes d’una crisi anunciada

La història recent ens mostra com les reserves fòssils estan disminuint més ràpidament del que es preveia fa pocs anys. Aquesta pèrdua accelera la necessitat de replantejar el model energètic global, especialment en economies dependents com Europa i els Estats Units. Aquests signes no són tan sols problemes tècnics, sinó també advertències polítiques i socials de canvis profunds.

 ·       La Xina, un model per analitzar

El que diferencia la Xina és la seva capacitat per actuar estratègicament i amb una visió a llarg termini. Aquest és un exemple de com un país pot utilitzar les circumstàncies adverses com a oportunitat per innovar i liderar. No obstant això, també ens recorda com les democràcies occidentals han quedat encallades en models pensats per al passat.

 ·       Conclusió: Una crida a la reflexió col·lectiva

Occident encara té oportunitat de reaccionar. Però aquesta reacció requereix canvis estructurals profunds i un enfocament clar cap al futur. Aquesta és la gran lliçó que ens deixa el contrast entre els dos models.

* Veure detall

Quo Vadis, Europa?

 Ens trobem en una situació esperpèntica al cor d’Europa. Després de dècades de compromís amb el tancament de les plantes nuclears, la guerra d’Ucraïna i el seguiment cec de les directrius dels Estats Units han conduït a una inesperada marxa enrere. Països com França i Alemanya han començat a reobrir o prorrogar el funcionament de velles instal·lacions nuclears que havien estat condemnades al tancament.

 Us en recordeu de l’eslògan “Nuclears NO, Gràcies” que va marcar les dècades dels 80 i 90? Curiosament, alguns dels que llavors van liderar aquell moviment avui miren cap a una altra banda. Una situació molt semblant a l’“OTAN, d’entrada NO”: grans proclames que acaben desdibuixades per decisions polítiques que, segons diuen, es prenen “pel bé comú.”

 A més, ara ja comencen a admetre que potser es van precipitar amb la normativa que fixava el 2035 com a data límit per la venda de vehicles amb motor de combustió. Ja es parla de revisar i endarrerir aquest cronograma, com si l’amenaça del canvi climàtic i l'esgotament de les reserves de petroli fossin qüestions fàcilment reversibles. Però no ho són. El canvi climàtic no s’ha aturat, i les reserves mundials de petroli no resistiran més enllà de la dècada del 2060 o 2070.

 Fins i tot avui, les dades de la Xina ens mostren una caiguda del consum de petroli d’un 7% anual. Mentre Europa debat, allà avancen cap a un nou model energètic. I mentrestant, aquí, a casa nostra, comencem a veure mesures proteccionistes per salvar una indústria europea que ha quedat obsoleta. Amb sectors com l’energia fotovoltaica, l’emmagatzematge d’energia o la producció de vehicles elèctrics, l’antiga Europa no pot competir en el mercat global. Una indústria acomodada en subvencions i ajuts, ha perdut l’empenta i la competitivitat que necessita per liderar el futur.

 I ara, deixo una pregunta a l’aire... Volem uns Països Catalans Lliures i Independents associats a aquesta Unió Europea?

 La resposta pot semblar senzilla, però haurem de reflexionar profundament. En pocs anys, els Països Catalans Lliures hauran de prendre decisions estratègiques vitals per al seu futur, un futur lliure de colonitzadors.

La Xina treballa a llarg termini ... i occident?

 Últimament el mon dit Occidental està força revolucionat i especialment preocupat per la “competència” xinesa en alguns dels sectors estratègics pel futur immediat de la evolució de la societat en el nostre planeta.

Els sectors clau son els quatre pilars actuals de la estratègia xinesa com a base de futur: cotxes elèctrics, emmagatzematge de energia, generació de energia fotovoltaica, tecnologia de la informació (especialment xips).

No entraré aquí a analitzar específicament el sector armamentista que penso requereix un tractament específic.

Quan parlem de “competència” ho fem en els dos significats de la paraula:

Competència comercial respecte els productors europeus i americans ja que estan competint en el mercat global i darrerament en aquests quatre pilars els productes xinesos estan assolint unes quotes de mercat que fan trontollar els productors occidentals i específicament els seus comptes de resultats.

Competència estratègica en el que es refereix a la capacitat de produir amb una eficiència molt superior a la dels productors occidentals. Per exemple controlant tot el cicle de producció, començant en el control de les primeres matèries i processos optimitzats. Ara els fabricants xinesos dels quatre pilars estratègics estan començant a implantar unitats productives per tot el món competint amb el mateix cost del factor treball, i així i tot els seus costos de producció segueixen sent molt inferiors els de la majoria dels seus competidors occidentals.

Ens hem de preguntar perquè els xinesos poden aconseguir aquests resultats i els occidentals no.

Tot i que hi ha moltes variables que incideixen en el procés la clau de tot plegat esta en el “planejament a llarg termini” que els xinesos de manera homogènia i rigorosa estan aplicant com a forma quotidiana de treballar.

Es un fet que durant dècades han aprés mètodes, tecnologies i models de producció dels occidentals. Però amb això no n’hi ha prou, i han afegit rigor i perseverança mirant endavant a llarg termini i fent els plans estratègics a llarg, que convenien, i duent-los rigorosament a la practica, cosa que els occidentals no son capaços de fer.

A occident es fan plans a mig i llarg termini i normalment abans de que es compleixin els terminis, i sense resultats, els plans i les estratègies ja es canvien en funció de interessos de curt termini de grups econòmics de pressió, o polítiques oportunistes i inestables que afecten a la continuïtat de estratègies que permetin mantenir nivells de competitivitat.

Actualment la capacitat productiva de la Xina excedeix les necessitats de consum intern, cosa que li permet incrementar més encara la seva competitivitat.

Aquests darrers dies es parla molt d’aquesta situació, i vaig trobar especialment encertada l'afirmació apareguda en aquesta notícia publicada a Espanya en què es deia "La Xina compta amb un sistema polític que permet planificar i implementar programes econòmics i d'inversió a molt llarg termini, sense risc que un nou govern sortit d'unes eleccions paralitzi aquests programes d'inversions”.

Segur que aquest es un dels el factors principals, si no el principal, que genera el problema que té occident. Aleshores  el que cal començar a fer es treballar per intentar corregir-ho o el  model de societat no tindrà futur. Cal dir que corregir aquest tema no vol dir que defensi règims autoritaris, però si una mica de rigor en els governs per mantenir la estabilitat de decisions estratègiques a llarg termini sense que el ball de governs es converteixi en un factor de inestabilitat que obligui anar a remolc del que succeeix a cada moment i en conseqüència donar avantatge els competidors que sí tenen aquesta estabilitat. Segur que la heterogeneïtat de països, governs i cultures de Europa no faciliten aquest camí, però o es fa aquest esforç o Europa ho passarà malament, molt malament i els Estats Units també – menys això si, però també patiran-.

Cal començar a buscar solucions democràtiques a aquests problemes, damunt la base de participació ciutadana aplicant formules que facilitin aquesta necessària estabilitat en decisions estratègiques a llarg termini, que son IMPRESCINDIBLES.

Xina preparant-se per la involució demogràfica

Molt s’està parlant el mon occidental de la possible crisis en que està entrant la Xina a rel del important retrocés que està tenint el mercat immobiliari els darrers anys a la Xina que ha costat la caiguda de dues de les mes grans empreses immobiliàries del mon sense que el govern Xinés bellugues un dit per donar-los-hi oxigen econòmic per salvar la situació tal i com havia anat fent tradicionalment, en les darreres dècades cada cop en que apareixia algun símptoma de crisis al sector.

Però ara, tot indica que el Govern xines no s’importa mes si el sector immobiliari s’enfonsa, i no està gens nerviós pel assumpte, cosa que des de el mon occidental sorprèn en gran manera i se’ns explica com un pas enrere de la economia xinesa i del seu poder global.

Això no es cert. Xina, com altres països asiàtics i a diferencia del mon occidental, com a cultures mil·lenàries que son miren a llarg termini, estan mirant a l’horitzó molt llunya, no s’immuten amb la visió a curt termini de 10 o 20 anys en que es mira el mon occidental. Xina està mirant molt més enllà, està veient el mon a finals del segle XXI i l’entrada del Segle XXII.

En un altre aspecte el sector immobiliari ha estat un dels motors del mon occidental, però això serà sempre així? Es seguiran construint cada vegada mes cases, apartaments, oficines a tots els països inflant bombolles especulatives? Perquè no oblidem que el gran incentiu de la inversió immobiliària està en la estabilitat i creixement del valor del actiu debut al creixement continu de les necessitats de noves cases, apartaments, oficines i altres tipus d’actius immobiliaris.

La resposta es que arribarà un moment en que això no serà així, es a dir el creixement demogràfic tindrà una caiguda en molts dels països occidentals i a la pròpia Xina -Estats Units se’n lliurarà i seguirà tenint un creixement demogràfic, mes baix però creixement al cap i a la fi- com es pot veure en els gràfics adjunts desant-nos en les dades provinents dels estudis elaborats per les Nacions unides.

Aquesta situació, que de fet ja ha començat a produir-se en molts països, generarà unes tensions immenses per aquells països que no estiguin preparats. Doncs bé, ja som al cap del camí, Xina ja està treballant en aquesta direcció de deixar de costat el creixement econòmic basant-se en el sector immobiliari i adreçant-se a altres sectors que seran estratègics en les properes dècades com son: generació renovable (generadors fotovoltaics i eòlics), emmagatzemen d’energia (bateries) i transformació elèctrica (cotxes elèctrics i d’altres). Aquí podeu veure perquè aquesta es una visió estratègica que o bé occident no està veient o està mirant cap un altre costat per interessos inconfessables. 

I si la Xina ja està entrant al post-capitalisme i la resta del mon tant tranquils?

Es comencen a veure noticies[i] que d’entrada semblen una cosa però quan les llegeixes, contextualitzes i analitzes es veu clarament que al darrera hi ha o bé un gran desconeixement de la realitat del pensament i estratègia xinesa o una intencionalitat d’amagar que “ells” estan alguns passos per davant de la majoria de potencies mundials.

Cal considerar alguns esdeveniments estratègics globals que han passat durant les últimes dècades, i no penso que vagi ser per improvisació, sinó que el darrera hi ha hagut una estratègia pensada i dissenyada a llarg termini per part de la Xina.

Un fet es clar, per el desenvolupament, la evolució i la supervivència de la societat la energia es un bé imprescindible. Els combustibles fòssils estan en línia de reducció de les seves reserves i cal tenir alternatives de energies renovables, especialment la energia fotovoltaica. Però també cal tenir la capacitat de viure exclusivament amb elements que facin servir energies renovables..

Aquí tenim dos exemples clars en que es posa d’evidència que Xina, per un costat, ha treballat -està treballant- per buscar, dissenyar i aplicar actuacions orientades a ser autònoma en la disponibilitat de energies renovables i tenen la capacitat de producció de sistemes per la generació de energia fotovoltaica per davant de qualsevol altre país o col·lectiu del mon. Disposen de recursos necessaris per poder ser totalment autosuficients per seguir fabricant generadors d’energies renovables com cap altre país ni grups de països del mon han tingut la prevenció de fer durant les darreres dècades. Això està portant a que els preus del generadors fotovoltaics xinesos estan assolint rebaixes de aproximadament un 25% en els darrers mesos i tot indica que seguirà aquest camí.

Per altre costat també han treballat sense cap mena de dubte i amb ple convenciment de que es el que cal pel futur de la vida del planeta, tant des del punt de vista ambiental com econòmic. Així també son xinesos els fabricants de cotxes elèctrics que lideren el mercat en aquest sector, sense dubtes ni peatges a la industria convencional que tants beneficis i contrapartides esta obtenint tant als Estats Units com a Europa.

Es molt clar, per qui ho vulgui veure, que la prioritat de model econòmic / social no està en els plans de la estratègia xinesa i si la sostenibilitat del país i la protecció de la supervivència del planeta.

Aleshores, no ens enganyem la Xina ja no juga al partit del creixement continuat, sobre el increment constant del consumisme, i estan preparant-se pel futur immediat que està arribant actualment i que serà clau durant les properes dècades.

---

[i] https://www.businessinsider.com/china-xi-jinping-economy-real-estate-debt-bust-american-companies-2023-10?utm_source=Sailthru&utm_medium=email&utm_campaign=News%20Alerts:%20China%27s%20Economy%20-%2010/16/23&utm_term=News%20Alerts:%20Finance/Economy