Molt s’està parlant el mon occidental de la
possible crisis en que està entrant la Xina a rel del important retrocés que
està tenint el mercat immobiliari els darrers anys a la Xina que ha costat la
caiguda de dues de les mes grans empreses immobiliàries del mon sense que el
govern Xinés bellugues un dit per donar-los-hi oxigen econòmic per salvar la
situació tal i com havia anat fent tradicionalment, en les darreres dècades
cada cop en que apareixia algun símptoma de crisis al sector.
Però ara, tot indica que el Govern xines no
s’importa mes si el sector immobiliari s’enfonsa, i no està gens nerviós pel
assumpte, cosa que des de el mon occidental sorprèn en gran manera i se’ns explica
com un pas enrere de la economia xinesa i del seu poder global.
Això no es cert. Xina, com altres països
asiàtics i a diferencia del mon occidental, com a cultures mil·lenàries que son
miren a llarg termini, estan mirant a l’horitzó molt llunya, no s’immuten amb
la visió a curt termini de 10 o 20 anys en que es mira el mon occidental. Xina
està mirant molt més enllà, està veient el mon a finals del segle XXI i
l’entrada del Segle XXII.
En un altre aspecte el sector immobiliari ha
estat un dels motors del mon occidental, però això serà sempre així? Es
seguiran construint cada vegada mes cases, apartaments, oficines a tots els
països inflant bombolles especulatives? Perquè no oblidem que el gran incentiu
de la inversió immobiliària està en la estabilitat i creixement del valor del
actiu debut al creixement continu de les necessitats de noves cases,
apartaments, oficines i altres tipus d’actius immobiliaris.
