La Xina treballa a llarg termini ... i occident?

 Últimament el mon dit Occidental està força revolucionat i especialment preocupat per la “competència” xinesa en alguns dels sectors estratègics pel futur immediat de la evolució de la societat en el nostre planeta.

Els sectors clau son els quatre pilars actuals de la estratègia xinesa com a base de futur: cotxes elèctrics, emmagatzematge de energia, generació de energia fotovoltaica, tecnologia de la informació (especialment xips).

No entraré aquí a analitzar específicament el sector armamentista que penso requereix un tractament específic.

Quan parlem de “competència” ho fem en els dos significats de la paraula:

Competència comercial respecte els productors europeus i americans ja que estan competint en el mercat global i darrerament en aquests quatre pilars els productes xinesos estan assolint unes quotes de mercat que fan trontollar els productors occidentals i específicament els seus comptes de resultats.

Competència estratègica en el que es refereix a la capacitat de produir amb una eficiència molt superior a la dels productors occidentals. Per exemple controlant tot el cicle de producció, començant en el control de les primeres matèries i processos optimitzats. Ara els fabricants xinesos dels quatre pilars estratègics estan començant a implantar unitats productives per tot el món competint amb el mateix cost del factor treball, i així i tot els seus costos de producció segueixen sent molt inferiors els de la majoria dels seus competidors occidentals.

Ens hem de preguntar perquè els xinesos poden aconseguir aquests resultats i els occidentals no.

Tot i que hi ha moltes variables que incideixen en el procés la clau de tot plegat esta en el “planejament a llarg termini” que els xinesos de manera homogènia i rigorosa estan aplicant com a forma quotidiana de treballar.

Es un fet que durant dècades han aprés mètodes, tecnologies i models de producció dels occidentals. Però amb això no n’hi ha prou, i han afegit rigor i perseverança mirant endavant a llarg termini i fent els plans estratègics a llarg, que convenien, i duent-los rigorosament a la practica, cosa que els occidentals no son capaços de fer.

A occident es fan plans a mig i llarg termini i normalment abans de que es compleixin els terminis, i sense resultats, els plans i les estratègies ja es canvien en funció de interessos de curt termini de grups econòmics de pressió, o polítiques oportunistes i inestables que afecten a la continuïtat de estratègies que permetin mantenir nivells de competitivitat.

Actualment la capacitat productiva de la Xina excedeix les necessitats de consum intern, cosa que li permet incrementar més encara la seva competitivitat.

Aquests darrers dies es parla molt d’aquesta situació, i vaig trobar especialment encertada l'afirmació apareguda en aquesta notícia publicada a Espanya en què es deia "La Xina compta amb un sistema polític que permet planificar i implementar programes econòmics i d'inversió a molt llarg termini, sense risc que un nou govern sortit d'unes eleccions paralitzi aquests programes d'inversions”.

Segur que aquest es un dels el factors principals, si no el principal, que genera el problema que té occident. Aleshores  el que cal començar a fer es treballar per intentar corregir-ho o el  model de societat no tindrà futur. Cal dir que corregir aquest tema no vol dir que defensi règims autoritaris, però si una mica de rigor en els governs per mantenir la estabilitat de decisions estratègiques a llarg termini sense que el ball de governs es converteixi en un factor de inestabilitat que obligui anar a remolc del que succeeix a cada moment i en conseqüència donar avantatge els competidors que sí tenen aquesta estabilitat. Segur que la heterogeneïtat de països, governs i cultures de Europa no faciliten aquest camí, però o es fa aquest esforç o Europa ho passarà malament, molt malament i els Estats Units també – menys això si, però també patiran-.

Cal començar a buscar solucions democràtiques a aquests problemes, damunt la base de participació ciutadana aplicant formules que facilitin aquesta necessària estabilitat en decisions estratègiques a llarg termini, que son IMPRESCINDIBLES.

Xina preparant-se per la involució demogràfica

Molt s’està parlant el mon occidental de la possible crisis en que està entrant la Xina a rel del important retrocés que està tenint el mercat immobiliari els darrers anys a la Xina que ha costat la caiguda de dues de les mes grans empreses immobiliàries del mon sense que el govern Xinés bellugues un dit per donar-los-hi oxigen econòmic per salvar la situació tal i com havia anat fent tradicionalment, en les darreres dècades cada cop en que apareixia algun símptoma de crisis al sector.

Però ara, tot indica que el Govern xines no s’importa mes si el sector immobiliari s’enfonsa, i no està gens nerviós pel assumpte, cosa que des de el mon occidental sorprèn en gran manera i se’ns explica com un pas enrere de la economia xinesa i del seu poder global.

Això no es cert. Xina, com altres països asiàtics i a diferencia del mon occidental, com a cultures mil·lenàries que son miren a llarg termini, estan mirant a l’horitzó molt llunya, no s’immuten amb la visió a curt termini de 10 o 20 anys en que es mira el mon occidental. Xina està mirant molt més enllà, està veient el mon a finals del segle XXI i l’entrada del Segle XXII.

En un altre aspecte el sector immobiliari ha estat un dels motors del mon occidental, però això serà sempre així? Es seguiran construint cada vegada mes cases, apartaments, oficines a tots els països inflant bombolles especulatives? Perquè no oblidem que el gran incentiu de la inversió immobiliària està en la estabilitat i creixement del valor del actiu debut al creixement continu de les necessitats de noves cases, apartaments, oficines i altres tipus d’actius immobiliaris.

La resposta es que arribarà un moment en que això no serà així, es a dir el creixement demogràfic tindrà una caiguda en molts dels països occidentals i a la pròpia Xina -Estats Units se’n lliurarà i seguirà tenint un creixement demogràfic, mes baix però creixement al cap i a la fi- com es pot veure en els gràfics adjunts desant-nos en les dades provinents dels estudis elaborats per les Nacions unides.

Aquesta situació, que de fet ja ha començat a produir-se en molts països, generarà unes tensions immenses per aquells països que no estiguin preparats. Doncs bé, ja som al cap del camí, Xina ja està treballant en aquesta direcció de deixar de costat el creixement econòmic basant-se en el sector immobiliari i adreçant-se a altres sectors que seran estratègics en les properes dècades com son: generació renovable (generadors fotovoltaics i eòlics), emmagatzemen d’energia (bateries) i transformació elèctrica (cotxes elèctrics i d’altres). Aquí podeu veure perquè aquesta es una visió estratègica que o bé occident no està veient o està mirant cap un altre costat per interessos inconfessables.