Els botiflers
Avui parlaré dels polítics de Barcelona, especialment el trist paper que han fet els polítics de Barcelona, els dels partits d'aquí (Junts i Esquerra) i els botiflers dels altres partits (PSOE, PP Podemos- o com es diguin ara), que s'ha vist que, a mes de botiflers son un "no res", menystinguts pels seus propis partits a Madrid, quedant en evidència que no pinten res. Un dient (el tal Colboni del PSOE) que només seria alcalde si eren la llista més votada, l'altre (la tal Colau de Podemos, Comuns o no se quin partit) dient que farien qualsevol cosa menys pactar amb el PP. Doncs bé. Arribada l'hora de la veritat, seguint les instruccions arribades dels seus corresponents partits de Madrid, un ha acceptat l'alcaldia sense haver guanyat les eleccions i l'altre ha pactat amb el PP -de fet hi han pactat tots dos- per fer fora en Trias i posar-s-hi ell, fent tots dos -en Collboni i la Colau- el paper de la trista figura. Senzillament vergonyós.
Ho sigui a mes de botiflers mentiders i sense paraula.
Aquests paios son els que governaran a Barcelona els propers quatre anys, sense cap credibilitat.
Polítics de "nova fornada"
També em vull referir a uns altres polítics de "nova fornada" comentant la noticia de que en Francesc-Marc Alvaro i en Joan Queralt es presenten a les llistes d'Esquerra a les properes eleccions, un al congres i l'altre al senat.
Sembla que la cosa ara va de "fitxar" personatges públics per les llistes electorals. Que els partits facin això, i coses pitjors ja hi estem acostumats, no m'estranya. El que em sorprèn es que aquests dos tipus que semblaven assenyats i amb criteri propi es brindin a ser tractats com a titelles pels polítics, i això diu molt poc de bo del personatges com a persones.
El joc dels partits es posar-los de tertulians a programes de les emissores, de radio i de televisió públiques i/o subsidiades, per tal de fer-los coneguts per l'audiència, amb el diners públics i aleshores ho aprofiten per afegir-los a les llistes de les seves candidatures.
Aquí es on em sorprèn que aquests dos, especialment en Queralt, acceptin aquest joc. Considero que -cal dir que tenen tot el dret del mon a fer-ho des de un punt de vista legal, ara ètic ja es una altre cosa- si ells realment fossin persones dignes -amb dignitat pròpia- no haurien acceptat aquest joc, essent manipulats. Si realment volien entrar en política, podien entrar en un partit polític, i des de baix començar a treballar-hi dient-ho públicament a es seves audiències y després participar activament en les posicions que ells i els partits ho consideressin oportú.
De la manera que han actuat tots plegats el que ha passat es que s'han promocionat localment i després ho capitalitzen, ells i els partits que els han promocionat. El fet d'haver estat "mamant de l mamella" durant llargues temporades ha fet que els partits financessin la promoció dels seus candidats amb els diners de tots els ciutadans.
Per mi molt mal fet, per part dels partits, en aquest cas Esquerra, i d'ells mateixos.
Ara recordo que es exactament el que fa uns anys ja va fer Esquerra promocionant un tal Junqueras, que amb les seves qualitats de historiador va sortir de l'anonimat i aleshores va ser fitxat pel partit i utilitzat com a "ancora" per captar vots.... i així estem avui.