Fa temps que estic intrigat per la manera en què el món està
dividit en Occident i "els altres". Tinc la sensació que algú,
sentint-se superior, ha traçat una línia per diferenciar entre els bons i els
dolents. Naturalment, qui va decidir fer aquesta divisió es col·loca a ell
mateix no només al costat d'Occident, sinó com a líder d'Occident. Però anem a
pams.
Qui està inclòs a Occident?
Tradicionalment, Occident inclou els països de l'OTAN, les
democràcies europees, els Estats Units, i alguns aliats més llunyans com
Canadà, Austràlia, i Japó. És curiós com Japó, un país d'Àsia, es considera
part d'Occident, cosa que demostra que aquest concepte va més enllà de la
geografia i es basa en valors polítics, econòmics, i culturals compartits.
Per què s'utilitza aquest terme?
Els Estats Units d'Amèrica, com el seu nom indica, estan a
Amèrica (igual que Canadà), i han liderat aquest bloc amb la necessitat de
crear un grup d'estats afins, la majoria a Europa. Però, com que aquests països
no estan geogràficament junts, es va inventar aquest artefacte anomenat
Occident. Aquesta etiqueta serveix per unir aquestes nacions sota una identitat
comuna que sovint s'oposa a altres blocs, com Rússia o la Xina, etiquetats com
a "l'altre".
I Àfrica?
Quan pensem en Occident, sovint Àfrica no hi apareix, llevat
potser de Sud-àfrica, que per raons històriques i econòmiques ha mantingut
vincles estrets amb Europa i els Estats Units. No obstant això, la majoria dels
països africans es veuen fora d'aquest grup, sovint relegats a l'etiqueta de
"el Sud Global" o "els països en vies de desenvolupament".
Aquesta exclusió suggereix una jerarquia global que reflecteix les desigualtats
històriques i econòmiques, on Occident es veu com a superior.
I què passa amb Sud-amèrica?
Sud-amèrica es troba en una posició ambigua respecte a
Occident. Per una banda, molts països sud-americans comparteixen arrels
culturals i religioses amb Europa a causa de la colonització, i estan
estretament lligats als Estats Units en termes econòmics i polítics. No obstant
això, també han estat sovint relegats a un segon pla dins d'Occident, veient-se
més com a subordinats que com a iguals. Molts països sud-americans han estat
tractats com a part del "patrimoni" d'Occident, en lloc de com a
socis en peu d'igualtat, reflectint les dinàmiques de poder i influència que
han marcat la història de la regió.
I els països asiàtics?
Els països asiàtics tenen una relació complexa amb Occident.
Nacions com Japó i Corea del Sud -i ara sembla que també Vietnam- han estat
acceptades dins del bloc occidental gràcies a les seves aliances estratègiques
amb els Estats Units i la seva adopció de models polítics i econòmics
occidentals. Però la majoria dels països asiàtics, especialment la Xina i
l'Índia, se situen fora d'Occident, sovint en oposició directa o en una posició
de rivalitat. Aquest fet destaca que Occident és més un club selecte que un
grup geogràfic o cultural homogeni, on l'adhesió depèn de factors polítics i
econòmics més que de la proximitat geogràfica.
Conclusió
La divisió del món entre Occident i els altres no és només
una qüestió de geografia, sinó una construcció política i cultural que serveix
per reforçar relacions de poder existents. Qui defineix aquesta divisió té la
capacitat de dictar quins valors són considerats universals i quins països es
consideren com a part del grup "bo". Així, aquesta divisió no és
només una etiqueta, sinó una eina de control global, que perpetua desigualtats
i dinàmiques de poder que continuen modelant les relacions internacionals.