Ens trobem en una situació esperpèntica al cor d’Europa.
Després de dècades de compromís amb el tancament de les plantes nuclears, la
guerra d’Ucraïna i el seguiment cec de les directrius dels Estats Units han
conduït a una inesperada marxa enrere. Països com França i Alemanya han
començat a reobrir o prorrogar el funcionament de velles instal·lacions
nuclears que havien estat condemnades al tancament.
Us en recordeu de l’eslògan “Nuclears NO, Gràcies” que va
marcar les dècades dels 80 i 90? Curiosament, alguns dels que llavors van
liderar aquell moviment avui miren cap a una altra banda. Una situació molt
semblant a l’“OTAN, d’entrada NO”: grans proclames que acaben desdibuixades per
decisions polítiques que, segons diuen, es prenen “pel bé comú.”
A més, ara ja comencen a admetre que potser es van
precipitar amb la normativa que fixava el 2035 com a data límit per la venda de
vehicles amb motor de combustió. Ja es parla de revisar i endarrerir aquest
cronograma, com si l’amenaça del canvi climàtic i l'esgotament de les reserves
de petroli fossin qüestions fàcilment reversibles. Però no ho són. El canvi
climàtic no s’ha aturat, i les reserves mundials de petroli no resistiran més
enllà de la dècada del 2060 o 2070.
Fins i tot avui, les dades de la Xina ens mostren una
caiguda del consum de petroli d’un 7% anual. Mentre Europa debat, allà avancen
cap a un nou model energètic. I mentrestant, aquí, a casa nostra, comencem a
veure mesures proteccionistes per salvar una indústria europea que ha quedat
obsoleta. Amb sectors com l’energia fotovoltaica, l’emmagatzematge d’energia o
la producció de vehicles elèctrics, l’antiga Europa no pot competir en el
mercat global. Una indústria acomodada en subvencions i ajuts, ha perdut
l’empenta i la competitivitat que necessita per liderar el futur.
I ara, deixo una pregunta a l’aire... Volem uns Països
Catalans Lliures i Independents associats a aquesta Unió Europea?
La resposta pot semblar senzilla, però haurem de reflexionar
profundament. En pocs anys, els Països Catalans Lliures hauran de prendre
decisions estratègiques vitals per al seu futur, un futur lliure de
colonitzadors.