Quo Vadis, Europa?

 Ens trobem en una situació esperpèntica al cor d’Europa. Després de dècades de compromís amb el tancament de les plantes nuclears, la guerra d’Ucraïna i el seguiment cec de les directrius dels Estats Units han conduït a una inesperada marxa enrere. Països com França i Alemanya han començat a reobrir o prorrogar el funcionament de velles instal·lacions nuclears que havien estat condemnades al tancament.

 Us en recordeu de l’eslògan “Nuclears NO, Gràcies” que va marcar les dècades dels 80 i 90? Curiosament, alguns dels que llavors van liderar aquell moviment avui miren cap a una altra banda. Una situació molt semblant a l’“OTAN, d’entrada NO”: grans proclames que acaben desdibuixades per decisions polítiques que, segons diuen, es prenen “pel bé comú.”

 A més, ara ja comencen a admetre que potser es van precipitar amb la normativa que fixava el 2035 com a data límit per la venda de vehicles amb motor de combustió. Ja es parla de revisar i endarrerir aquest cronograma, com si l’amenaça del canvi climàtic i l'esgotament de les reserves de petroli fossin qüestions fàcilment reversibles. Però no ho són. El canvi climàtic no s’ha aturat, i les reserves mundials de petroli no resistiran més enllà de la dècada del 2060 o 2070.

 Fins i tot avui, les dades de la Xina ens mostren una caiguda del consum de petroli d’un 7% anual. Mentre Europa debat, allà avancen cap a un nou model energètic. I mentrestant, aquí, a casa nostra, comencem a veure mesures proteccionistes per salvar una indústria europea que ha quedat obsoleta. Amb sectors com l’energia fotovoltaica, l’emmagatzematge d’energia o la producció de vehicles elèctrics, l’antiga Europa no pot competir en el mercat global. Una indústria acomodada en subvencions i ajuts, ha perdut l’empenta i la competitivitat que necessita per liderar el futur.

 I ara, deixo una pregunta a l’aire... Volem uns Països Catalans Lliures i Independents associats a aquesta Unió Europea?

 La resposta pot semblar senzilla, però haurem de reflexionar profundament. En pocs anys, els Països Catalans Lliures hauran de prendre decisions estratègiques vitals per al seu futur, un futur lliure de colonitzadors.

Carta oberta de resposta a @KRLS - President Carles Puigdemont

Aquesta es la meva resposta a la Carta del M.H. President Carles Puigdemont (@KRLS) publicada en el dia d’avui a Vilaweb.

Benvolgut Carles voldria aclarir alguns punts i fer algunes precisions que considero importants. No sé si hi han pocs o molts catalans que les comparteixin. Senzillament es la meva opinió, la visió que tinc jo i no voldria que ens desviéssim de la missió que ens hem encomanat un grup de catalans. Aquestes opinions son les meves.

Parles del conflicte entre Catalunya i Espanya, comencem malament el conflicte a que suposo et refereixes es el conflicte que hi ha des de fa mes de Tres-cents anys entre catalans del Països Catalans (PPCC) i els colonitzadors del que actualment en diem Espanya i França.

En la meva opinió no es té de parlar de res que no sigui de la independència, cosa que nomes s’aconseguirà el dia que es puguin expulsar els colonitzadors de tots el Països Catalans. Parlar d’objectius i èxits amb amnisties, indults i coses d’aquestes només es de traïdors i covards. No es va fer el 1O per guanyar indults i amnisties. Es va fer per guanyar la independència, la resta es desviar l’atenció d’un fracàs personal dels nostres polítics amb tu al davant.

Parlar d’internacionalització es molt maco i valuós pels qui nomes us mireu el melic, però el mon es molt gran i pots estar segur que, tot i els teus esforços per convèncer-nos del contrari, ara no hi ha cap país -tret d’Espanya i podria ser que França- que tingui alguna agenda amb la descolonització i alliberament dels Països Catalans.

Plega, ja has fet feina, no gaire bona ni exitosa però molta. Estàs envoltat de “vividors professionals de la política” que tot el que fan es embolicar tot el que te a veure amb la independència i descolonització del Països Catalans.

La decisió d’ERC de votar un president socialista anticatalà -i vergonyosament defensor del 155- es tant rastrera com la de l’any passat  de votar a un president a Espanya per assegurar-ne la governabilitat i deixant-te enganyar múltiples vegades amb falses promeses -de les que a dia d’avui no s’ha complert cap- seguides i tot per guanyar cadires i pagues. Egoistes !!!

La teva detenció a mi no em fa ni fred ni calor. Ets el paio que va entusiasmar els catalans de bona fe amb la possibilitat de la independència i després sense cap raó -com no sigui la teva covardia i traïció- ens vas negar tota possibilitat de veure aquest somni fet realitat, i el que es pitjor després d’haver estat apallissats i menyspreats per les forces d’ocupació. Això nomes té un nom: TRAICIÓ.

Estic segur que n’estàs penedit, però ja es tard, passaràs a la historia de Catalunya com el “traïdor president dels vergonyants 7 minuts d’independència”. Ho sento, parlen els fets i no hi ha retòrica que pugui modificar-los.

No et desitjo cap mal, però tampoc bellugaré un dit per tu. Només hi ha un objectiu prioritari i aquest es la independència i descolonització dels Països Catalans.

Et demano que no facis cap “numeret” que pugui fer-nos perdre el temps i distreure’ns del gran OBJECTIU que es la INDEPENDENCIA.

Com deia el meu avi: “la cabra pels seus pecats du els genolls pelats”, com la resta de humans aplica-t’ho.

Alguns anem per feina.

Apa siau!

 

P.D. Nosaltres anem per feina, no ens distreguis. Catalans, si algun dia esteu fora de qualsevol partit, podrem trobar-nos a la @XarxaNOCALLIS – Nosaltres els Patriotes Catalans Lliures.