Amb satisfacció veig que les eleccions generals a Espanya han estat enteses com a tals per una gran part dels electors independenistes a Catalunya, amb una abstenció 11.16 punts més gran que a les últimes eleccions (en el conjunt d'Espanya inclosa Catalunya l'abstenció ha crescut en un 3.72 punts -8 VUIT punts menys que a Catalunya-).
Aquesta dada per a mi té dos significats 1) Castigar els partits independentistes per no seguir el camí indicat majoritàriament pels ciutadans l'1 d'octubre de 2017 i amb la majoria absoluta imperant encara al Parlament Català i 2) Els independentistes ja no s'espanten amb la por a l'arribada de l'extrema dreta. La seva lluita és una altra, no l'espanyola, encara que n'hi ha hagut que el càstig als partits independentistes l'han executat votant algun partit espanyol com el PSOE, d'altra banda gran beneficiat d'aquesta actitud.
El camí és i serà dur durant els propers mesos, espero que els polítics, especialment de Junts, siguin coherents i facin un darrer servei al País i compleixin els seus compromisos electorals i no facin president a cap representant del 155 com han promès constantment durant la campanya. Només l'Autodeterminació i l'Amnistia serien les compensacions per votar un president espanyol.
Si això es duu a terme així, Junts començaria a recuperar alguna credibilitat per part dels electors independentistes, en cas contrari la decepció anirà en augment a l'electorat independentista.
Electorat que cada vegada té més lucidesa i tranquil·litat per castigar els seus polítics davant d'una situació d'immunitat de grup. Immunitat que permet que fins ara no s'hagin produït dimissions entre els quadres dels partits polítics després de dues patacades seguides, a les eleccions municipals i ara. Tot mentre estan desaprofitant una majoria absoluta al Parlament, que els ciutadans els van donar per avançar cap a la independència.
Com dic, no hi ha hagut dimissions entre els quadros dels partits. Això em porta a suggerir que potser no és qüestió d'alguna dimissió sinó millor una profunda renovació de tots els quadres dels partits independentistes, especialment de tots aquells que estaven a primera línia durant l'1 d'octubre de 2017 i no van saber acabar el que els ciutadans els exigien.
És moment de nous lideratges, compromisos reals i fora personalismes, probablement algun nou partit o organització que prengui el relleu als actuals partits independentistes ja desprestigiats i sense la confiança dels ciutadans independentistes. Els polítics han de pensar en allò que poden fer per Catalunya, però ara la realitat és que només pensen en què els pot donar Catalunya.
Desitjo que aquesta lliçó sigui apresa i representi un punt d'inflexió pel camí cap a la independència de Catalunya. En cas contrari, inexorablement, el camí cap a la independència només podrà seguir després de diverses generacions.