Últimament el mon dit Occidental està força revolucionat i especialment preocupat per la “competència” xinesa en alguns dels sectors estratègics pel futur immediat de la evolució de la societat en el nostre planeta.
Els sectors clau son els quatre pilars actuals
de la estratègia xinesa com a base de futur: cotxes elèctrics, emmagatzematge de
energia, generació de energia fotovoltaica, tecnologia de la informació (especialment
xips).
No entraré aquí a analitzar específicament el
sector armamentista que penso requereix un tractament específic.
Quan parlem de “competència” ho fem en els dos
significats de la paraula:
Competència comercial respecte els productors europeus i americans ja que estan competint en
el mercat global i darrerament en aquests quatre pilars els productes xinesos estan
assolint unes quotes de mercat que fan trontollar els productors occidentals i específicament
els seus comptes de resultats.
Competència estratègica en el que es refereix a la capacitat de produir amb una eficiència molt
superior a la dels productors occidentals. Per exemple controlant tot el cicle
de producció, començant en el control de les primeres matèries i processos
optimitzats. Ara els fabricants xinesos dels quatre pilars estratègics estan
començant a implantar unitats productives per tot el món competint amb el mateix
cost del factor treball, i així i tot els seus costos de producció segueixen
sent molt inferiors els de la majoria dels seus competidors occidentals.
Ens hem de preguntar perquè els xinesos poden aconseguir
aquests resultats i els occidentals no.
Tot i que hi ha moltes variables que
incideixen en el procés la clau de tot plegat esta en el “planejament a llarg
termini” que els xinesos de manera homogènia i rigorosa estan aplicant com a
forma quotidiana de treballar.
Es un fet que durant dècades han aprés mètodes,
tecnologies i models de producció dels occidentals. Però amb això no n’hi ha
prou, i han afegit rigor i perseverança mirant endavant a llarg termini i fent
els plans estratègics a llarg, que convenien, i duent-los rigorosament a la
practica, cosa que els occidentals no son capaços de fer.
A occident es fan plans a mig i llarg termini
i normalment abans de que es compleixin els terminis, i sense resultats, els
plans i les estratègies ja es canvien en funció de interessos de curt termini
de grups econòmics de pressió, o polítiques oportunistes i inestables que
afecten a la continuïtat de estratègies que permetin mantenir nivells de
competitivitat.
Actualment la capacitat productiva de la Xina
excedeix les necessitats de consum intern, cosa que li permet incrementar més
encara la seva competitivitat.
Aquests darrers dies es parla molt d’aquesta
situació, i vaig trobar especialment encertada l'afirmació apareguda en aquesta
notícia publicada a Espanya en què es deia "La Xina compta amb un sistema polític que permet planificar i implementar programes econòmics i d'inversió a molt llarg termini, sense risc que un nou govern sortit d'unes eleccions paralitzi aquests programes d'inversions”.
Segur que aquest es un dels el factors principals, si no el principal, que genera el problema que té occident. Aleshores el que cal començar a fer es treballar per intentar corregir-ho o el model de societat no tindrà futur. Cal dir que corregir aquest tema no vol dir que defensi règims autoritaris, però si una mica de rigor en els governs per mantenir la estabilitat de decisions estratègiques a llarg termini sense que el ball de governs es converteixi en un factor de inestabilitat que obligui anar a remolc del que succeeix a cada moment i en conseqüència donar avantatge els competidors que sí tenen aquesta estabilitat. Segur que la heterogeneïtat de països, governs i cultures de Europa no faciliten aquest camí, però o es fa aquest esforç o Europa ho passarà malament, molt malament i els Estats Units també – menys això si, però també patiran-.
Cal començar a buscar solucions democràtiques a
aquests problemes, damunt la base de participació ciutadana aplicant formules
que facilitin aquesta necessària estabilitat en decisions estratègiques a llarg
termini, que son IMPRESCINDIBLES.