El passat mes de febrer vaig publicar un article que
començava amb un clam: calia encendre un nou foc per la independència. Una
crida a actuar, a organitzar-nos des de zero si calia, i a abandonar qualsevol
esperança dipositada en unes institucions catalanes ja totalment colonitzades
per l’Estat espanyol. Aquell crit era directe: les estructures oficials actuals ja no
serveixen a la causa de l’alliberament.
Avui, només uns mesos després, podem afirmar amb més força
que la llavor ja ha estat sembrada i comença a germinar. Alguns moviments
compromesos amb la descolonització real i la ruptura estratègica ja són
plenament actius. Entre ells:
- Acció Cassandra, que reivindica la radicalitat democràtica,
la insubmissió a les estructures colonials i la urgència d’una acció directa,
trencadora i col·lectiva, des de la desobediència activa i la mobilització
intel·ligent.
- Xarxa NOCALLIS, una xarxa de patriotes que treballen des de
la consciència nacional i la fermesa ideològica per construir una estratègia de
resistència i acció. Una iniciativa que rebutja frontalment el processisme, el
pactisme estèril i la submissió institucional, i que aposta per la
descolonització integral i per un estat català lliure.
- CompromísDUI, que situa la Declaració Unilateral
d’Independència com a element central i imprescindible per assolir la ruptura
definitiva amb Espanya, deixant enrere l’engany institucional dels darrers
anys.
- I ara també, com a novetat important, la posada en marxa de
ParlamentLliure.cat, una proposta constituent impulsada des de la base, que
neix amb voluntat de substituir l’autonomisme per una veritable estructura
sobirana, oberta i participativa.
Aquestes iniciatives no estan contaminades pel sistema. No
busquen legitimar unes institucions catalanes captives de la Constitució del
78, sinó oferir una alternativa real. Aquest és el veritable foc nou. Tot
projecte que parteixi de marcs institucionals controlats, o que mantingui
vincles amb l’autonomisme i les seves variants disfressades, no forma part del
camí de la llibertat.
I encara més esperançador: sabem que hi ha altres
iniciatives en gestació, treballant discretament. Aquesta efervescència indica
que el cicle de submissió s’acaba, i que una nova fase s’està construint des de
fora del sistema i amb voluntat de victòria.
Ara és l’hora de consolidar aquest espai insubornable, de
connectar projectes que comparteixen objectius clars i valors irrenunciables.
La independència de Catalunya no vindrà des de dins del règim. La construirem
des de fora, amb una estratègia pròpia i amb determinació.
La llavor ha estat sembrada. Ara, toca regar-la. I
protegir-la.
Endavant amb foc nou. Endavant amb llibertat.
